divendres, 18 de febrer de 2011

Intimidad, Hanif Kureishi


INTIMIDAD (Intimacy)
de Hanif Kureishi
Traduida per Mauricio Bach
Data original de publicació: 1998

"Ésta noche es la más triste, porque me marcho y no volveré. Mañana por la mañana, cuando la mujer con la que he vivido durante seis años se haya ido a trabajar en su bicicleta y nuestros hijos estén en el parque jugando con su pelota, meteré unas cuantas cosas en una maleta, saldré discretamente de casa, esperando que nadie me vea, y tomaré el metro para ir al apartamento de Victor".
.
Així comença aquest llibre. Un relat curt, intens, que transcorre en una tarda i una nit, on hi regne la intimitat. La intimitat de l'autor i del protagonista; aquella involuntària intimitat que es necessita per ferir a algú.
.
JAY és un guionista de cine de quaranta i pocs anys, que, ja cansat, arriba un dia en que diu prou, que s'ha acabat. La seva dona i els sis anys que porta amb ella, la rutina, la seva casa, el seu barri, els seus fills... tot. Després de moltes reflexions -que no es veuen però s'intueixen- decideix marxar. Trencar. Vol deixar per tenir espai pel nou. Vol avançar, es sent estancat.
.
Aquella tarda, i aquella nit, en la que transcorre la novel·la, el JAY decideix superar el "tartamudeo interior" i aquell plàcid silenci que regnava entre ell i la seva dona, la SUSAN, i canviar de direcció. Rebutja "el aceptar un estado de relativa infelicidad como si fuese una obligación" y es planteja una nova vida, una solució a la seva desil·lusió constant.
.
En línies generals, Intimidad, és un cant al canvi, constant, incessant. Al no parar mai quiet, al remoure allò que en veu de Kafka seria "el mar gelat que portem dintre".
Un canvi que fereix, que espanta -com la intimitat a vegades- però que és bàsic, imprescindible per conèixer-nos, per entendre el món que ens envolta (que no deixa, com nosaltres, de girar).
.
Com diria Thom Gunn, aquell poeta americà, "un sempre està més aprop quan no es queda quiet". Ens hem de moure. Un altre cop.