dilluns, 25 d’abril de 2011

Kafka a la platja, Haruki Murakami


KAFKA A LA PLATJA ( Umibe no Kafuka)
de Haruki Murakami
Traduida per Albert Nolla
Data original de publicació: 2002




Haruki Murakami és un tipus curiós. O no tant. Depèn de com es miri. Ell diu que té por a convertir-se en una celebritat. I que té pocs amics dins del gremi a Japó. A mi, personalment, és un tipus que em cau bé. Clar que sí, prou esnobisme i més intimitat. Això és el que necessitem. Ser com volem ser. En llibertat. A la nostre manera. Lluny dels que ell, en la seva obra Kafka a la platja, descriu, agafant de manera encertadíssima l'home buit de T.S. Eliot, de la següent manera:


"Ara, el que em molesta més de tot és la gent que no té imaginació. L'home buit, que deia Eliot. La gent que va pel món omplint aquest buit i aquesta manca d'imaginació amb bocinets de palla i ni tan sols se n'adonen. La gent que organitza la seva ignorància en frases buides i intenta convèncer als altres […]
Tant me fan els gais, les lesbianes, els heterosexuals, les feministes , els comunistes, els porcs feixistes o els Hare Krishna. M'és igual la bandera que porti la gent, però el que no suporto de cap manera són les persones buides […]
Però els caps quadrats i els intolerants que no tenen imaginació són com paràsits que modifiquen l'organisme receptor, canvien de forma i no es moren mai. No hi ha res a fer. I jo no en tinc cap ganes de que n'entri cap aquí […] "
Kafka a la platja ha estat una delícia. Un constant passeig per la prosa poètica de Murakami. Un regal per tots els sentits. Per l'oïda, amb l’inseparable viatge musical que novament Murakami ens ha regalat. I per l'intel•lecte. Amb una mescla de filosofia i ficció. Amb personatges estrambòtics, anodins, i alhora excepcionalment seductors.



Són dos històries paral•leles. En Nakata, un vellet que pot parlar amb els gats i que està marcat per un accident d'infància. I en Kafka Tamura, un jovenet de 15 anys, solitari i ordenat, però amb un esperit aventurer que el durà molt lluny. Un noi que viurà el mite d'Èdip actualitzat, que s'enamorarà i coneixerà gent que el marcaran.


Però clar, tot el que puc dir és poc. Em falten adjectius i em falten recursos. Prefereixo que vosaltres obriu “la pedra d'entrada” i que descobriu “que el món és una metàfora”.


3 comentaris:

relatsdeprimera ha dit...

Em va agradar molt aquest llibre. El que més m'ha agradat de Murakami.

Si no l'has llegit, De qué hablo cuando hablo de correr, tampoc està gens malament, fins i tot encara que no facis esport. :)
I en té un altre d'una noia que es passa una nit al carrer i pels bars i li passen un munt de coses i també fa de molt bon llegir.

De totes maneres, Murakami por dir el que vulgui sobre ser o no una celebritat, a mi em sembla que escriu per la gent jove, que de vegades es perd i que s'esforça per fer llibres que la gent vulgui comprar, tant si són bons de debó, com en apariència i prou.

M'agradaria coneixer més escriptors japonesos.

Tenen una visió del mon i de la societat que em fa pensar. Em sento bé llegint-los.

Marc Martínez Garcia ha dit...

Hola, sí, De què parlo quan parlo de correr no em va desagradar, tot i que de Murakami el que més m'agrada és la ficció, els personatges, la seva sensualitat, les atmosferes, el seu to poètic, els móns que crea... I en aquest ho vaig trobar a faltar. L'altre que dius que passa en una nit suposo que es deu tractar d'After Dark, que sí, novament em va agradar. Molt. Però per mi hi ha una joia de Murakami (que em perdonin Tòquio Blues i Kafka a la platja) que em va encantar, L'amant perillosa. No se si perquè va ser el primer que em vaig llegir, o per les circumstàncies, però em va agradar molt. Te'l recomano.

Marc

Leti V-S ha dit...

-Eres más raro de lo que pareces. -Todos los seres humanos tenemos nuestras rarezas - repliqué yo. "Sputnik, mi amor" - Haruki Murakami.