Enguany, més aviat, aquest juliol, l'editorial labutxaca fa cinc
anys. Per aquest motiu, buscant una manera d'agraïr-ho, he
procurat, a partir de la meva experiència amb llibres d'aquest grup,
trobar fragments, de cinc llibres diferents, que a mi em van
agradar. No he seguit cap criteri especial; m'he limitat a remenar i
a triar.
Age of Iron (L'edat de ferro)
de J. M. Coetzee
Traducció de: Dolors Udina
Fecha original de publicación: 2007
Editorial: labutxaca
"Començo a entendre el veritable significat de l'abraçada. Abraçem
per ser abraçats. Abracem els nostres fills per agombolar-nos en els
braços del futur, per traspassar més enllà de la mort, per ser
transportats. Així és com era quan t'abraçava, sempre. Tenim fills
per tal que ells ens facin de mare. Veritats casolanes, la veritat
d'una mare: des d'ara fins al final, això és tot el que sentiràs
de mi."
"«¿I a mi què?» Quan estic
d'aquesta mena d'humor sóc capaç de posar una mà de fusta del pa i
tallar-me-la sense pensar-hi més. ¿Què m'importa aquest cos que
m'ha traït? Em miro la mà i només hi veig una eina, un ganxo, una
cosa per agafar altres coses. I aquestes cames, aquestes xanques
graponeres i lletges: ¿per què les he de portar sempre amb mi? ¿Per
què me les he d'endur al llit nit rere nit i ficar-les sota els
llençols, i ficar-hi també els braços, més amunt, a prop de la
cara, i jeure senses dormir en tot aquell apilonament? L'abdomen
també, amb el seu gloc-gloc apagat, i el cor bategant, bategant:
¿per què? ¿Què tenen a veure amb mi?"
Der Zauberberg (La muntanya màgica)
de Thomas Mann
Traducció de: Carme Gala
Fecha original de publicación: 2007
Editorial: labutxaca
"Joachim, doncs, no participava
gaire del gaudir musical, i l'aromàtic esbarjo del tabac també li
era aliè; tret d'això, jeia a la seva gondula tan ben recollit com
ell, resguardat i exempt de servei. El dia tocava a la fi, per avui
s'havia acabat tot, un estava segur que ja no passaria res més, ja
no hi haurien més emocions, no es provocaria cap acceleració
exagerada als músculs del cor. Però al mateix temps un estava segur
que demà
tot això toprnaria a començar, amb tota la probabilitat que
resultava de la situació cenyida, favorable i regular. I aquesta
doble garantia era d'allò més plaent, i amb la música i el sabor
retrobat del Maria Mancini feia que Hans Castorp, durant la cura de
repòs vespertina, se sentís en un estat realment venturós."
Noruwei no mori (Tòquio Blues)
de Haruki Murakami
Traducció de: Albert Nolla
Fecha original de publicación: 2007
Editorial: labutxaca
"─ ¿L'amor
perfecte?
─ No,
no demano tant. El que vull és l'egoisme. L'egoisme perfecte. Com si
ara et dic que vull un pastís de maduixes i tu ho deixes tot per
anar-me'l a comprar. Tornes extenuat, sense alè, i me'l dónes: «Té,
Midori, el pastís de maduixes». Llavors jo l'agafo i dic «Psè...
Ja no el vull», i el llenço per la finestra. El que vull és això.
─ Diria
que no té res a veure amb l'amor ─vaig
dir desconcertat.
─ I
tant que sí! El que passa és que no ho entens ─va
dir ella─. Hi ha vegades que per les noies no hi ha res més
important que això.
─ ¿Que
poder llençar pastissos de maduixa per la finestra?
─ Exacte.
I llavors voldria que el noi em digués que s'ha equivocat. «Ja ho
entenc, Midori. Hauria hagut de veure que ja no voldries el pastís
de maduixes. Sóc més inútil i més insensible que una caguerada
d'ase. Perquè em perdonis t'aniré a comprar una altra cosa. ¿Què
vols? ¿Una mousse de xocolata? ¿Un pastís de formatge?».
─ ¿I
llavors què?
─ Doncs
llavors li tornaria tot l'amor que m'ha demostrat."
Dans le café de la jeunesse perdue
(En el café de la joventud perduda)
de Patrick Modiano
Traducció de: Joan Casas
Fecha original de publicación: 2010
Editorial: labutxaca
"Prou que m'he adonat que s'ho
creia. És l'avantatge de tenir vint anys més que els altres:
ignoren el teu passat. I encara que et facin distretament quatre
preguntes sobre què ha estat la teva vida fins aleshores, t'ho pots
inventar tot. Una vida nova. No aniran pas a comprovar-ho. A mesura
que la vas explicant, aquesta vida imaginària, grans bufades d'aire
fresc travessesn aquell racó resclosit on feia temps que t'ofegaves.
Una finestra s'obre sobtadament, les persianes espateguen amb el vent
dels grans espais. Tornes a tenir, davant teu, el futur."
Tots els poemes (1975-2010)
de Joan Margarit
Fecha original de publicación: 2011
Editorial: labutxaca
NO ERA LLUNY NI DIFÍCIL
Ha arribat
aquest temps
que la vida
perduda no fa mal,
que la
luxúria és un llum inútil
i l'enveja
s'oblida. És un temps
de pèrdues
prudents i necessàries,
no és un
temps d'arribar, sinó d'anar-se'n.
És ara
quan l'amor
coicideix a
la fi amb la intel·ligència.
No era
lluny ni difícil.
És un
temps que només em deixa l'horitzó
com a
mesura de la soledat.
El temps de
la tristesa protectora.
"No era
lluny ni difícil. Ja és aquí aquest temps, que no és el meu, en
el qual visc amb una barreja agredolça de proximitat i distància.
Sento com l'entorn se'm va fent estrany. Ja no reconec alguns valors
i conductes que avui són habituals. Els paissatges canvien massa de
pressa. No, aquest temps no és el meu, però és ara quan, en bona
part gràcies a la poesia, sento unes ràfegas d'alegria tranquil·la
que anys enrere desconeixia. No era lluny aquesta edat en què ningú
dubta a considerar-me vell, encara que amb unes precaucions que em
fan somriure, ja que són degudes a l'absurda mala premsa que té
aquesta paraula, sobretot quan és un substantiu. Tampoc era difícil
fer-me càrrec amb naturalitat, amb complaença fins i tot, d'alguns
sentiments dels quals la joventud sol fer esforços per allunyar-se o
defensar-se. La soledad i la tristesa, per exemple. Penso que
l'assumpció d'aquests sentiments és com un mecanisme de rellotgeria
que la vida va activant per siutuar la mort en un horitzó familiar."