 |
| Albert Pla i Joan Miquel Oliver |
─que sí, dona, hi ha uns engranatges ocults que perquè m’entenguis són una
espècie d’imants, com penses que s’organitza l’univers? les persones, a partir
que vàrem esdevenir intel·ligents, ens vàrem convertir en les pedres angulars
dels mecanismes de la matèria. El problema és que aquesta condició
intel·lectual, que ens va pujar a l’estatus de micromàquina còsmica, per dir-ho
d’alguna manera, també ens afecta a nosaltres mateixos, és a dir, no només
pensam sinó que també sabem que pensam, és inevistable, i ho sabem precisament
perquè pensam, i això és la gran contradicció del cosmos, per això no funciona,
per això tanta incoherència, i per això tens els problemes que tens [...] Els éssers
humans som un estadi molt ocasional de la matèria, molt prescindible, casual,
aleatori, som només una de les infinites formes que la matèria ha triat per
perpetuar-se al llarg dels milers de milions d’anys, però ara resulta que no funciona,
que la reproducció humana és una dinàmica massa poc pràctica pel seu progrés
─pel progrés de qui?
─de la matèria, dona, no ho entens? les persones no som res més que un sac
organitzat d’àtoms que enamorant-nos i reproduint-nos duim a terme la rutina de
l’evolució de l’existència física, no hi ha una sola partícula del teu cos que
no hagi existit des de sempre, és només la manera com l’univers se reorganitza
─o sigui, que és com si estiguéssim al seu servei
─no exactament, nosaltres som la matèria en sí, el problema és que tenim
vida social i forma concreta perquè, en principi, era una manera més de totes
les que tenia l’Ens per funcionar, però ara resulta que no, que el cosmos veu
que les persones no som la seva manera més ideal de manifestar-se el món, tot
el contrari, esteiem causant molts problemes precisament per la nostra
autonomia i ara la història universal ens vol, sinó extingir automàticament
rellevar progressivament d’aquesta responsabilitat [...]
─o sigui que tots els nostres sentiments, quan estimam una persona, ens
casam, tenim fills, i tot plegat tot això no és res més que una forma pràctica
que ha trobat la matèria dins de la seva història per entretenir-se?
─per mantenir-se en vida, i és només una dels milers de tàctiques que ha
duit a terme durant tots aquests milers de milions d’anys
─i ara ja se n’ha cansat perquè veu que no funciona i ens vol treure del mapa
─ens vol d’alguna manera alliberar de tal responsabilitat, pensa que en
darrer terme tot se redueix a la reproducció i que estimar una persona no
respon a cap altre conseqüència, fins i tot ens hem de posar preservatius, no
ho entens
El misteri de l'amor, Joan Miquel Oliver