Un dels pilars i un dels
ecos que acompanya tota la peça de Lessing és una de les més contradictòries
manifestacions de la llibertat: la
llibertat de voler un compromís.
Carlota Subirós, Jugar amb un tigre
Moltes coses han canviat en els costums occidentals en els darrers
cinquanta anys (fins a l’extrem que, segurament, bona part del patiment que,
dues generacions enrere, causava la inflexibilitat d’una institució com el
matrimoni, es correspon avui al patiment per la precarietat dels lligams i la
reconeguda provisionalitat de la majoria de compromisos amorosos i familiars.
Carlota Subiròs,
en el pròleg de Jugar amb un tigre
L’ERA LÍQUIDA. Per a Bauman els amants en l’era líquida busquen
també el dominar, extirpar i esborrar l’alteritat. L’alteritat irrita i al
final qualsevol separació es fa insuportable. Qualsevol espai mort, qualsevol
espai de no domini s’acaba tornant una ombra, una possible amenaça, la
personificació de l’espectre del comiat (del tornar a estar sol). Al final, com
diu el mateix Bauman (que és crític però no perd l’esperança), només una
finíssima frontera separa l’amor del domini, la formula on dues llibertats
s’empresonen de la formula on la comunió de dues llibertats creen espais
fèrtils: <<Sólo
hay una delgadísima frontera, que muy fácilmente puede pasarse por alto, entre
una caricia suave y tierna y una mano de hierro que aplasta>>, diu Bauman.
 |
| Zygmunt Bauman |
La incertesa, a demés, és afegida en una modernitat
on l’esfera on es desenvolupen les relacions humanes es escorredissa i fràgil,
on tot va ràpid i on el consum, les ganes
de, han acabat tiranitzant el desig. Ja no es deixa madurar el desig, ja no
se’l cultiva. Desitjar o anar de shopping
sembla ser el mateix. El desig es vol realitzar i es vol realitzar
immediatament, ara.
DOMESTICAR L’ANIMAL SALVATGE. El tigre és un element metafòric, un joc ambivalent. El tigre, un animal salvatge i indomable, amb el que no obstant tant el Dave com l’Anna es veuen obligats a jugar per no rendir-se davant l’anquilosada concepció del matrimoni (dintre de la qual ells, essent com són, no hi tenen cabuda). El tigre: la difícil reconciliació, la formula impossible (o difícilment compatible) on dues llibertats s’ajunten sense ofegar-se ni sotmetre’s. La bèstia que circumda i salvaguarda l’espai d’acord i complementació que tan ell com ella (cadascú a la seva manera) anhelen. Diu l’Anna: