dimarts, 28 de febrer de 2012

Entrevista a l'Eduard Márquez

Nascut a Barcelona (1960), és autor de llibres de poesia, narracions per a nens i novel·les. Escriu en català, i la seva última obra ha estat L’últim dia abans de demà (Empúries, febrer 2011). En l’entrevista aquí present es tracten temes com la narrativa, l’ofici de l’escriptor, la crisis i com afecta aquesta en el món editorial, i sobre la seva última novel·la.

En els últims anys s’ha anat perdent la concepció tradicional de la narrativa. Quina opinió et mereix aquest canvi?

Arriba el moment en que ja no se si la podríem diferenciar-la com un gènere aïllat de la resta. En els últims anys les fronteres entre els gèneres s'han anat diluint. Jo ja no sabria dir-te que és narrativa.

Ni el fet d'estar escrita en prosa obliga un text a ser “narratiu”?

A veure, si que la narrativa està escrita en prosa contràriament de que estar escrita en vers, però per exemple la poesia no és una qüestió de com es presenten els textos sinó del tractament del llenguatge. Per tant pot haver-hi narrativa aparentment molt poètica i amb un tractament del llenguatge que l'aproxima a la poesia.

És curiós, jo ja no sabria distingir-ho. Bé distingir-ho sí, el que no sabria és definir-ho tan clarament com m'ho explicaven a mi a l'escola. Jo penso que cada vegada és més difícil i crec que en el futur encara ho serà més.


Aparcant una miqueta el què és o el què ha deixat de ser la narrativa, parla’m de les decisions tècniques en la narrativa. Com afecta la tècnica en el contingut de la història?

Tot el que tens al teu abast de tipus tècnic està al servei de la història. I la gran dificultat a vegades està en trobar l'ajustament entre aquests dos aspectes. Quan tu estàs començant a treballar una novel•la, la novel•la aquella t'està dient el que necessita. La qüestió és trobar-ho. La qüestió és encaixar-ho. Quan jo treballo fins que no tot encaixa noto que no roda.


Què et fa saber que tot roda?

Refiant-me de la intuïció en un primer terme. Després, el que sempre faig és provar-ho. Si he de prendre una decisió de tipus tècnic, per exemple: escriure amb present o en passat un llibre, provo com queda en present (més immediat, més proper, col•loca la realitat a dos dits del nas del lector...) i com queda en passat. Després escullo. Així veig el què necessita el llibre, i al final comprovo si la meva intuïció es confirma.


En el teu cas escrius tant per nens com per adults. Hi ha diferencies entre escriure per nens i per adults?

Cap ni una. Pel que fa la part estrictament literària cap ni una. Crec que s'ha de ser absolutament igual de rigorós tant per a nens com per a adults. Intento treballar la sintaxis, la història, tot, amb el mateix rigor en que ho faria per a adults. I pel que fa la banda conceptual -del què es parla- crec que als nens se'ls hi pot parlar de tot. Senzillament s'ha d'anar en compte en com es planteja.


Se t’ha anomenat escriptor de “creació lenta”: no tardes menys de tres anys en enllestir una novel·la per a adults. Com funciona això de fer una novel·la?

El primer que intento definir -perquè em sembla molt important a l'hora d'escriure un llibre- és de què vull parlar. És la primera pregunta que normalment em faig. A partir d'aquell germen que tinc em plantejo què és el que vull transmetre al lector. Quan tinc molt clar el que vull transmetre al lector comença el procés de creació pròpiament literària.

A grans trets té un primera part de tipus tècnic: s'escull el narrador, el temps... Una segona part és la construcció de la història: a partir de la història que vull explicar, la desenvolupo. Normalment, per no dir sempre, de manera lineal. Jo intento saber què passarà en el meu llibre abans d'escriure'l. La història comença aquí, passa per tots aquests punts i arriba aquí. Jo necessito saber on vaig. Després ve una tercera part, un cop ser el què vull explicar, en la que em plantejo com ho explico. És a dir, com aquests esdeveniments que he decidit que formen el moll, la columna vertebral de la història, com els endreço, i com ho faig per guanyar en tensió narrativa. És el que s'anomena feina d'estructura, que ve a ser com reparteixo la història per que el lector es quedi més o menys atrapat en la història i la vulgui llegir.

L'altre gran pas seria l'escriptura pròpiament dita. Quan ja se perfectament el què vull explicar i com ho vull explicar ve el procés d'escriptura. I ja per acabar ve el procés de correcció.


No hi ha moments d’encallament, en els que la cosa no rutlla? 
A la que m'encallo ho deixo reposar i des de la distància trobo solucions que de l'altre manera no trobava.


Canviant de tema, ens podries explicar com ha afectat al món editorial la crisi econòmica actual?

A grans trets hi ha dos fronts: el primer, és que pugui haver-hi, degut a la famosa crisi, una incidència en la davallada de les vendes. I la gent, en un moment com aquest decideixi invertir menys en el seu oci perquè no té prou diners. Això és evident. I per altra banda en moments de crisi, determinats editors, redueixen la seva producció. Hi ha retallades de producció per gastar menys. Després ―i aquest és el segon front obert― el que hi ha és un procés d’abaratiment de processos. Hi ha editorials que em consta que han eliminat el procés de correcció per no haver de pagar el corrector. I tot això al final perjudica l'objecte final: els llibres.


Parlem de L’últim dia abans de demà. Com neix la novel·la?

La novel•la neix d'una situació real que em va passar fa cinc anys. Caminant pel carrer, en concret pel portal de l'Àngel, em vaig trobar un amic meu convertit en un sense sostre.


De què parla el llibre?

De que tendim a sentir-nos molt segurs, a pensar que mai ens passarà res a nosaltres, de que som invulnerables, en més on menys grau, i la vida està aquí per mostrar-nos de que som més vulnerables del que semblem. Les coses poden anar bé fins que deixen d'anar bé, i aquell dia la vida es complica i comença a anar de mal rotllo.


El per què del títol?
El títol neix de que jo se que he escrit un llibre dur. Però en certa manera també tenia molt clar que volia fer un llibre positiu, en el sentit de que és un llibre que dona la possibilitat de pensar que demà serà un altre dia. El llibre és l'últim dia d'una persona que demà pot començar a viure d'una altre manera. El llibre parla d'això i d'aquí ve el títol.

L'últim dia abans de demà
de l'Eduard Márquez
Data original de publicació: 2011
Editorial: Empúries

Publicat abans a Elixir de cicuta i retransmesa, via ràdio, al programa de La Terminal a Ràdio Desvern. Per escoltar-ne el podscat (nº46) prémer aquí.